HISTÒRIA

La pedagogia Waldorf, actualment reconeguda per la UNESCO, va néixer de la mà del filòsof i pedagog Rudolf Steiner (1861 – 1925). Pren el nom de la primera escola que es va fundar l’any 1919 pels treballadors de la fàbrica Waldorf Astoria de Stuttgart (Alemanya) que, després de veure la destrucció que havia ocasionat a la zona la 1a Guerra Mundial, tenia la ferma voluntat de crear éssers humans lliures.

En l’actualitat hi ha una tendència creixent per aquest tipus d’ensenyament donat el gran pes que atribueix a la creativitat i al desenvolupament del pensament lliure, capacitats molt necessàries en un futur cada cop més dominat per les tecnologies.

A dia d’avui, aquest ensenyament compta amb més de 1.000 escoles arreu del món, 10 de les quals es troben a Catalunya.

Una pedagogia en creixement constant

LA PEDAGOGIA

El conjunt de les escoles Waldorf a nivell mundial reuneixen les principals característiques que les defineixen com a tal:

L’ensenyament Waldorf aposta per un ritme d’aprenentatge saludable evitant l’estrès improductiu i la competitivitat. Els alumnes s’avaluen en funció d’uns objectius d’aprenentatge rellevants i visibles, i se’ls encoratja per assolir el seu màxim potencial en tots els àmbits en comptes d’establir-los metes arbitràries. Així mateix, treballa per desenvolupar altres capacitats que no es poden mesurar amb exàmens, com són la creativitat, el pensament crític, la motivació, la perseverança, la curiositat, el civisme, l’empatia, la cooperació i l’amor per la vida.

Seguint la premissa “cada cosa al seu moment”, aquesta pedagogia diferencia les etapes evolutives en 3 principals grups d’edat o septennis: 0-7 anys (preescolar), 7-14 anys (educació primària) i 14-18 anys (educació secundària). A cadascuna d’aquestes fases es transmet el coneixement de la forma que troba més en consonància amb la receptivitat de l’alumne.

Es treballa de manera que l’alumne exerciti les 3 funcions cabdals per l’adquisició dels aprenentatges: les capacitats intel·lectuals (pensar), les artístiques i emocionals (sentir), i les habilitats pràctiques que impliquen voluntat (fer).

En aquest sentit, es procura que l’alumne estigui en contacte amb la natura de forma continuada.

Les escoles Waldorf tenen arrelat un profund sentit de comunitat. A través de la connexió que els alumnes estableixen amb els seus companys, els mestres, l’escola i la natura, desenvolupen també la confiança i el respecte, així com altres habilitats socials i espirituals. Els mestres solen acompanyar el mateix grup-classe durant tota l’etapa de primària, establint un vincle a llarg termini que proporciona seguretat i confiança als seus alumnes.

A primària, l’ensenyament es realitza per períodes d’unes 4 setmanes. Es desenvolupa a través de la “classe principal”, que té una durada de 2 hores diàries en la qual es treballa en profunditat i de forma transversal la temàtica relacionada amb aquell període. A més, hi ha altres assignatures complementàries tenen lloc durant tot el curs i que serveixen per donar suport als aprenentatges del període.

Els llibres de text no estan presents a les aules de les escoles Waldorf. Els mestres es recolzen en altres tipus de recursos, més artesanals i creatius, i són els alumnes els que prenen nota dels aprenentatges que adquireixen en els blocs que ells mateixos han creat.

Les ciències s’ensenyen de forma experimental, treballant l’observació i la realització d’hipòtesis, per tal que els mateixos alumnes extreguin la conclusió final a partir del debat generat en el grup-classe.

Des de petits, els infants s’introdueixen al món de les humanitats, inicialment a partir de petites històries i faules, fins a arribar a narracions més complexes sobre la història de l’art i de les diferents civilitzacions als cursos més avançats de primària. D’aquesta manera els alumnes obren la ment aprenent a valorar la diversitat de la història i de la humanitat.

L’art és una disciplina de cabdal importància en la pedagogia Waldorf. A través de la creació artística (manualitats, música, teatre, …), els alumnes s’impliquen emocionalment en els seus aprenentatges. Al mateix temps que doten de valor els seus actes, desenvolupen la sensibilitat, la imaginació, la voluntat, l’autocontrol i la claredat de pensament, capacitats que els ajudaran tant en la vida acadèmica com personal.