“Hi havia una vegada…”

La pedagogia Waldorf utilitza les narracions com a eina d’acompanyament al llarg del creixement de l’infant, en la presa de consciència de si mateix i també vinculant-hi conceptes acadèmics, de manera que aquest hi estableixi un vincle emocional i senti com a part d’ell mateix l’aprenentatge que reb.

El lema: cada història al seu moment.

Durant l’etapa d’Infantil s’expliquen històries de fades i contes populars, ja que els més petits necessiten imatges molt concretes que connectin amb la seva gran capacitat d’imaginació i creativitat innates, qualitats de vital importància que cal preservar per la vida adulta.

Els primers anys de Primària encara es troben molt immersos en aquest món de fantasia, de manera que es segueixen utilitzant aquest estil de narracions però ja amb la intenció de fer de pont per introduir el món de les lletres i les operacions matemàtiques.

Entre els 8 i 9 anys els infants van prenent consciència de la seva individualitat, percebent a poc a poc la diferència entre si mateixos i el seu entorn. La inestabilitat emocional pròpia d’aquesta etapa s’acompanya cercant nous referents a través de les narracions, que poden ser de personatges històrics reconeguts per la seva força d’autosuperació amb els quals puguin identificar-se i així reforçar la seva autoestima. També ajuden les faules d’animals amb trets humans que simbolitzin les polaritats experimentades pels alumnes, més endavant expressades també pels mites nòrdics que acompanyaran la consciència del bé i del mal i una visió ja més crítica del món.

Fins a aquest moment, les narracions transcorren sense cap cronologia concreta. És a partir de 5è que els alumnes ja necessiten que el temps també tingui la seva estructura. En aquest moment s’introdueix la història de les antigues civilitzacions, on a través dels processos històrics descobreixen l’impacte que pot tenir el passat en el present.

D’aquesta manera els alumnes avancen des d’una consciència imaginativa a processos de pensament més abstracte i intel·lectual. En tot aquest camí, les narracions acompleixen múltiples funcions:

  • Submergeixen els infants en diferents tradicions culturals.
  • Donen un marc conceptual on els nens i nenes es poden orientar per entendre les seves pròpies experiències i integrar-les.
  • Faciliten l’acceptació de sentiments difícils com la pena, la pèrdua, l’enuig i l’angoixa, que sovint poden ser vestides pel mestre en forma d’història.
  • Fan que l’alumne se senti implicat.
  • Ajuden a formar l’autoestima.
  • Tenen un efecte harmonitzador ja que accentuen qualitats com l’alegria i el sentit de la vida, la confiança, la paciència o el coratge.